Cuentos

CLIJ

Un gat i un cabdell

(Un gato y un ovillo)

Por Joan de Déu Prats

El gat s'estava sobre el mur de maó rogenc que envoltava la casa. Es llepava les potes del davant i, de tant en tant, badallava. El gat, de cop i volta, va parar les orelles i afuà la mirada. Alguna cosa es movia pel jardí. Imperceptiblement, tibà els músculs i, sense fer el més mínim soroll, començà a avançar pel mur molt a poc a poc. De sobte, va veure un colom que pinçava els brots d'un gerani. El gat seguí el seu instint de caçador. Es repassà el musell amb la llengua i va fer un salt agilíssim. Però el colom se l'escapà. El gat s'oblidà de seguida d'aquell intent fallit, entrà a la cuina pel forat rodó de la porta i d'un bot es va asseure a la falda de la mestressa. La dona l'acaronà i després agafà un cabdell de llana de la cistella de fer mitja i l'hi llançà. El gat l'atrapà de seguida, com havia fet milers de vegades. Era el seu destí: tenir l'orella parada, la vista afuada i els músculs apunt per caçar tot el que es mogués.

Un dia, mentre el gat jeia als peus de la mestressa, aquesta li va llançar el cabdell i el felí l'atrapà immediatament. Però quan la dona agafà de nou el manyoc de llana i tornà a llançar-l'hi, succeí un fet sorprenent. El cabdell va passar per davant els bigotis del gat sense que aquest l'atrapés. Per primera vegada, sense saber ben bé el per què, no va seguir els seus instints de caçador. I va ser en aquell moment que el gat va sentir com si s'hagués despertat d'un llarg son... La mestressa s'ajupí i tornà a llançar-li el cabdell. El gat només el va seguir amb la mirada. I lentament va anar cap a la cuina, va sortir pel forat rodó de la porta i d'un bot destre s'enfilà al mur de maons rogencs. El gat se sentia diferent. Com si alguna cosa bella i extraordinària li hagués sacsejat les entranyes. I de cop i volta es va adonar, tot mirant per sobre del vell mur, que hi havia un enorme univers  molt més gran que la ínfima fal·lera de caçar. I el gat va descobrir que el mur de maons no sols era una talaia on aguaitar ratolins i coloms. Sinó un indret des d'on es veia un amplíssim horitzó. I s'adonà que si no hagués deixat passar aquell cabdell de llana, no hauria descobert aquell món immens que tenia davant els bigotis i mai no havia contemplat amb tot el seu esplendor. I es disposà a explorar-lo...