Joan de Déu Prats, escriptor...
Per Marta Luna
Marc
Trena
és un detectiu expert que ha investigat casos de tota
mena. Ara investiga qui ha robat la infantesa als nens.
Perquè
des de fa un temps els nens no juguen, no criden…, estan
perdent la
fantasia, la imaginació…
Em sembla que podem parlar d’una història fallida,
perquè
crea unes expectatives que després no
s’acompleixen. Per
exemple: «Nicolau, necessito els noms dels lladres
d’una banda
que actua al Tercer Món i que roba la infantesa dels nens
(…)
Els tenim fitxats i són molt perillosos. Es fan dir Guerra,
Pobresa i Fam». El lector pressuposa que inicia la lectura
d’una
història destinada a explicar la realitat de molts infants
que
no tenen la possibilitat de ser-ne. Més endavant sembla que
és la televisió la que no permet jugar als nens i
nenes.
Res d’això, resulta que els culpables
són uns micos
despertadors, unes màquines que xuclaven la infantesa dels
nens
mentre dormien. I tot «per enveja» explica
l’inventor
«jo tampoc no vaig tenir infantesa».
És llàstima, perquè a voltes
s’endevinen els
moments brillants que poden tenir les històries de
l’autor,
especialment la seva habilitat per resoldre diàlegs.
Referències:
Català
Castellano
