Joan de Déu Prats, escriptor...
Per Andreu
Sotorra
L'autor Joan de Déu Prats (des d'ara, en
aquest article, JdDP) té una cinquantena de
títols
publicats, amb
tendència al gènere fantàstic. En
aquest extens
catàleg hi ha dos
àlbums il·lustrats, guanyadors del premi Hospital
Sant
Joan de Déu, amb
El segrest de la Primavera i Els patins
del Sebastià,
ja comentats. I també dues adaptacions teatrals, la d'El
flautista d'Hamelín i la d'Els
músics de Bremen.
Aquestes cinc són algunes de les últimes edicions
en el
que portem
d'any 2004. Cinc títols que donen una mitjana de
títol
per mes i en els
quals JdDP continua mostrant la seva mina fantàstica, amb
tocs
d'humor
i subtils reflexions, adequada, en cada cas, als lectors als quals
s'adreça.
L'interès pel medi ambient es reflecteix en el rerefons del
relat Cediu el pas al conill Albert!,
en què l'autor plantifica una carretera entre les
lludrigueres
de dos
conills amics. Bèsties i reflexió sobre la
natura, motos
de trial i
automobilistes, però també el culte a l'amistat
en un
conte per als
primeríssims lectors.
A Pell de caramel utilitza una
vedella que rumia molt, però alerta, no pas en el sentit de
mastegar
herba, sinó de pensar i qüestionar-se un fet tan
senzill
com aquest:
¿per què ha de dur esquellot una vaca si no el
porta cap
altre animal
del bosc? La resposta a la pregunta porta a la llibertat. Una mena de
mític Joan Salvador Gavina, que s'aparta de l'estol,
però
en versió
vaca, cosa que imprimeix un to grotesc i irònic al breu
relat.
A Lladres de joguines, la novel·la
sembla una mena de
rififí a la italiana amb una banda de lladres que integren
un os
de peluix, un pallasso i una majorette. El
seu objectiu és el botí de joguines, fins que en
una de
les
temptatives, la del robatori d'un vaixell de llauna, els seus petits
propietaris els faran la vida impossible per esberlar-los el pla.
A L'home invisible,
també la relació social i la inquietud per viure
en un
món millor
protagonitzen la història d'un personatge de mitjana edat
que no
aconsegueix ni que el saludin. Un fet tan senzill com adoptar una gossa
produeix un canvi de vida que fa sortir de la grisor el protagonista
fins a enamorar amb tocs de saxofon -un instrument pel qual
també té
una flaca JdDP, entre algunes de les seves aficions confessades- una
veïna de casa seva.
Fantasmes desafortunats
I, finalment, Contes terrorífics de
fantasmes
és un àlbum il·lustrat amb
profusió per
Lluïsot, en què els
protagonistes, els fantasmes, és clar, trenquen el
tòpic
de ser
elements destinats a fer sempre por. En aquest cas, JdDP s'empesca -una
altra vegada amb tocs d'humor- fantasmes més aviat
desafortunats, amb
mala sort. A un li roben el castell, un altre que és
l'ànima en pena
d'un cavaller decapitat cau a les mans d'uns trapelles i un altre fins
i tot es veu obligat a anar al psiquiatre.
En una anàlisi comparativa d'aquests últims cinc
títols de l'autor,
queda clar que JdDP té un estil literari no només
llegidor, sinó
depurat i adequat als requisits de la llengua escrita per ser escoltada
i que es fa encomanadissa pel ritme musical amb què
n'encadena
els
elements, una aliada imprescindible per enriquir el gènere
fantàstic.
Referències:
Català
Castellano
