Joan de Déu Prats, escritor...

Després
d’una tempesta com mai no havia vist, el terrible pirata
Barbaverd –amb el seu vaixell L’Escamarlà Borni, el
lloro O’Hara, el cuiner burleta i la resta de la
tripulació- es troba amb una pila de situacions
d’allò més extranyes: Unes algues negres en forma
de roda, una illa de ferro amb un volcà que treu un
líquid que embruta el mar, un tresor que fa que qui s’hi
acosta es torni fluorescent…
Ens trobem davant de la
divertida història d’un pirata que viatge pel temps sense
saber-ho, amb la qual cosa intenta interpretar tot allò que veu
a partir del que ell coñeéis. Ens trobem davant
d’un llibre ecologista gens pamfletari, sense discursos ni
lliçons morals, ja que el que llegim és el “Quadern
de bitácora” del vaixell pirata. A més,
l’estil “literari” del pirata, amb unes expressions
d’allò més extravagants, donen un to d’humor
a la història que fa que sigui llegida amb el somriure a la cara.