Artcile: La torre de Suècia

Media: El Temps de les Arts
Escriu: Joan de Déu Prats

Dins una illa de l’Eixample es troben els jardins de Cèsar Martinell, arquitecte famós per elevar cellers cooperatius amb arcs parabòlics, com el de Falset o Pinell de Brai, autèntiques catedrals laiques. En una de les boniques cases d’aquella illa rau la seu de l’Institut Nòrdic, l’única escola especialitzada a l’Estat en idiomes i cultura escandinaves. Allí s’ensenya suec, noruec, danès, finès i islandès.

Abans de la fal·lera d’Ikea i dels thrillers boreals televisius, la presència escandinava a Barcelona es va circumscriure, si fa no fa, al pavelló suec de l’Exposició Internacional de 1929. Un edifici a l’altra extrem del modernisme de Martinell.

El pavelló suec va ser un dels més grans de l’Exposició, situat davant de l’estadi olímpic. Originalment, era un espai pensat per mostrar els treballs dels artistes i artesans d’aquell país. Es tractava d’una mena de caixa de fusta, dissenyada en estil neoplasticista, que tendia cap a línies senzilles i primàries.

El neoplasticisme era un moviment artístic d’avantguardes que va sorgir als Països Baixos el 1917. Propugnava una estètica renovadora basada en la depuració formal. Despullem a la naturalesa de totes les seves formes i només quedarà l’estil, comentaven. Un dels fundadors primordials va ser Mondrian, que s’inspirà en les obres cubistes de Braque i Picasso i en les doctrines teosòfiques. Reivindicaven un procés d’abstracció progressiva segons el qual les formes s’anirien reduint a línies rectes horitzontals i verticals, i els colors al negre, el blanc, el gris i els tres colors primaris. La teosofia, al seu torn, afirmava que el coneixement de Déu i de les forces espirituals ocultes són accessibles. I es basava en un sincretisme que partia de les tradicions hinduistes i budistes. Cercava la tradició primordial que hi ha en totes les religions. Com en la pintura neoplasticista, pretenien despullar allò superflu per arribar a les essències.

El neoplasticisme és considerat, juntament amb el suprematisme de Malèvitx, l’origen de l’abstracció geomètrica, les quals van influenciar Kandinski o la Bauhaus alemanya. A Catalunya seguiren aquestes tendències pintors com Joaquim Llucià i Enric Ansesa. Es tracte del món de la no representació. Camins laics o espirituals cap al pinyol de l’os de l’Univers.

El pavelló suec de l’Exposició Internacional incloïa una gran torre denominada ‘Funkis’, abreviatura de funcionalisme en suec, obra de Peder Classon, una estructura piramidal i base triangular rematada per tres anelles metàl·liques superposades que simbolitzaven la corona sueca, a les quals s’accedia en el últim tram per una escala helicoidal. La torre, pareguda a un far -l’esperit de mirar el món-, era una construcció que apuntava cap a les noves idees de Le Corbusier.

El 1931, ja enllestida l’Exposició, el rei Gustav de Suècia va regalar el pavelló a la ciutat de Barcelona amb la condició que fos dedicat a una finalitat social o educativa. El 1932, l’Ajuntament va decidir que el pavelló es convertís en una escola de muntanya per a infants amb necessitats socials, i va obrir un concurs públic per als ajuntaments catalans situats a més de cinc-cents metres d’altura sobre el mar, amb la intenció de crear l’escola citada. Hi van participar disset poblacions. La ciutat de Berga presentà el projecte Colònia Escolar Permanent amb el qual guanyà aquest pavelló. Curiosament, l’etimologia de Berga, vol dir muntanya en antic germànic.

El pavelló va ser desmuntat i traslladat a Berga, a la nova ubicació al Pla de l’Alemany, i va ser inaugurat el 18 de juny de 1933 per Lluís Companys, president de la Generalitat. Va fer funció de colònia escolar permanent.

Tanmateix, l’any 1939, la dictadura franquista va tancar totes les escoles catalanes i la de Berga també. El pavelló, aleshores, passà a formar part de les dependències de la Caserna Militar de la població, que corresponia al Batallón Cataluña IV. Entre altres funcions va fer d’estable fins que va ser desmantellat al 1964.

Anys més tard, el primer ajuntament democràtic de Berga es va proposar reconstruir el pavelló i ho va poder impulsar quan van marxar els militars el 1995. El 1997, l’ajuntament encarregà a la Generalitat un projecte de reconstrucció del Pavelló respectant els plànols originals i alterant-ne solament la distribució interior. El projecte va ser elaborat per l’arquitecte Gerardo García-Ventosa, amb la corresponent autorització per part del govern suec. El 13 de gener del 2001, s’inaugurà el nou pavelló, reconstruït de zero al Pla de l’Alemany. Avui, acull l’Arxiu Comarcal del Berguedà i el Casal d’Europa.

Posteriorment, al 2008 s’hi afegí una rèplica de la torre neoplasticista de dotze metres d’altura. La torre original s’havia quedat a Barcelona després de l’Exposició Internacional, i va ser destruïda durant la guerra civil. La seva fusta es va aprofitar com a llenya per suportar els freds hiverns dels últims anys del conflicte. Al capdavall, llenya durant la pugna bèl·lica; estable durant la dictadura. Pistes sobre la nostra valoració artística. Sortosament, tornà la democràcia i ara podem contemplar de nou una obra que és una referència artística de primer ordre a Suècia. Far que busca essències…