Col·legi Martí Poch. L’escriptor Joan de Déu Prats i la il·lustradora Mercè Canals visiten la nostra escola

Mitjà: El Francolí
Escriu: M. Meda
Data: Juliol 1999
Ref.- Tocata i fuga del senyor Violoncel

El dia 17 de juny van venir a l’ escola Martí Poch l’escriptor Joan de Déu i la il.lustradora Merce Canals. El motiu de la visita ha estat perque els alumnes de 3r. d’E.P. van treballar el seu llibre “Tocata i fuga del senyor Violoncel” fent un quadern i posteriorment un treball que es va presentar al Certamen Literari del Casal, essent premiat com a treball de grup. Una de les parts d’aquell treball consistia a escriure unes cartes a l’ autor on els alumnes donaven la seva opinió del conte. Cada nen o nena en va escriure una i la van enviar. Quina va ser la nostra sorpresa quan vam rebre la contesta d’ en Joan de Déu i de la Mercè dient-nos que volien venir a la nostra escola!

Ens vam posar en contacte i van venir tots dos. Els infants acompanyats de les mestres, els vam anar a rebre a l’estació, ja que arribaren en tren. Joan de Déu Prats i Mercè Canals són rebuts a l’estació de l’Espluga.

A la classe ens van explicar la seva feina. Fa cinc anys que treballen junts. Els alumnes s’ho van passar d’allo més bé.

Ens van dir que van estar molt contents de rebre de cop i volta tantes cartes i tan boniques, perque d’aquesta manera ells saben el que pensem del seu llibre.

Diu la Merce: “Sense vosaltres els nens i nenes que llegiu i gaudiu dels dibuixos dels nostres llibres, és com si les nostres obres no estiguessin acabades, com si les tanquéssim en un calaix i no veiessin mai la llum”.

Diu en Joan de Deu: “Mireu, la feina d’ escriure és un feina molt solitaria. Estàs davant de l’ ordinador tot sol inventant-te històries. Bé, de fet no estàs tan sol, estàs amb tots els personatges que et vas inventant i que van agafant personalitat en cada nova paraula que escrius. Els músics i els actors, quan acaben la seva feina tenen l’aplaudiment o els xiulets del públic, pero un escriptor no. Per això m’ha agradat molt rebre les vostres cartes on m’expliqueu el que us ha semblat el conte del senyor Violoncel”.

Origen i tema del conte

El conte “Tocata i fuga del senyor Violoncel” va néixer de la Mercè, diu en Joan de Déu. La Mercè tenia moltes ganes de fer unes il.lustracions d’ instruments musicals. Llavors vam triar com a protagonista el violoncel pel seu so suau i fràgil.

Ens vam documentar en el Museu d’instruments de Barcelona.

El Violoncel passa una sèrie d’ aventures. Diu l’autor: “Com que m’agrada fer histories sobre coses reals, i la manca de feina és un problema important a la nostra societat, vaig utilitzar el senyor Violoncel per parlar d’aquest tema. El conte també parla de ser autèntics, de mirar sempre de fer el que ens diu el nostre cor, perque aquesta és la millor manera de fer coses intenses i importants. El senyor Violoncel, encara que el despatxin de la feina, sempre vol tocar la música que sent dins seu i, per tant n’acaba sortint, perque s’escolta el cor i dóna el millor d’ell mateix”.

Vosaltres, dirigint-se als nens i nenes, heu d’estar atents a classe, passar-vos-ho bé i pensar el que us agradaria fer de grans, feu sempre el que us agradi, com el senyor Violoncel que tocaya la música de la capseta de la seva anima.

Bé, un cop vam acabar el conte, el vam portar a l’ editorial Cruïlla, el van trobar interessant i ens el van publicar. També està escrit en Braille, així els nen i nenes cecs també el poden llegir.

Després d’haver-nos explicat tot això, els nens i nenes els van fer una entrevista, que tot seguit exposarem.

Entrevista a Joan de Déu

Gemma. – A quina edat vas començar a escriure llibres?
– El primer llibre el vaig escriure quan tenia 24 anys, pero abans havia escrit per a revistes.

Gemma. – Escrius només llibres per a nens o també n’escrius per a grans?
– He fet llibres d’humor per la gent gran i contes. Pero m’ agrada més fer contes per a nens i nenes, ho faig més a gust.

Adrià. – T’agrada llegir?
– M’ agrada molt llegir, és com una finestra on pots viatjar, passar aventures, rebre consell.

Adrià. – Quin conte dels que has fet t’agrada més?
– M’ agraden tots, pero potser el que més t’estimes és l’últim que has escrit.

Oscar. – Saps anar en bicicleta?
– Sí, amb ella he fet molts viatges i m’ agrada molt perque arribes als llocs amb el teu esforç. No fa gaire temps que me la van robar i estic pensant en comprar-ne una altra.

Eliana. – T’agrada escriure contes?
– Sí, perque faig el que m’ agrada i m’ omple molt.

Marta. – D’on et ve la teva afició a escriure?
– Bé, potser és degut al meu pare, sempre em feia fer redaccions, primer era una obligació i cada vegada m’anava agradant més, i a poc a poc em vaig aficionar perque veia que em sortien les idees. Les idees surten quan parles amb els amics,quan llegeixes, quan viatges…

Marta. – Quin va ser el primer llibre que vas escriure?
El primer llibre es titula “L’Escuraxemeneies”.

David. – T’agraden els animals?
– Sí m’agraden molt i crec que no se’ls tracta prou bé. És important respectar la natura, tenir cura dels boscos i deixar que els animals visquin en llibertat. Tinc contes en els que els protagonistes són animals, concretament un sobre un ós al Pirineu, l’ossa que es perdia i cuidava els seus cadells.

Cristina. – A quina hora t’agrada més escriure?
– Al matí perque hi ha més llum, estic més animat i tinc més energia.

Jordi. – Tens molts llibres a casa?
Sí, pero els llibres no són per a tenir-los a la prestatgeria plens de pols, són per llegir-los, deixar-los als amics. Jo n’he regalat molts.

José. – Ets molt bon escriptor?
– Mai es pot dir que ets molt bo, crec que en sé poc per aprendre, sempre s’ha d’aprendre!

Anna. – Quants dies esta per escriure un conte?
– El primer conte que vaig fer vaig estar un més. Pero es pot fer un conte amb una setmana, el que costa es trobar la idea.

Ramon. – Feies moltes faltes d’ ortografia quan eres petit?
– Sí, en feia moltes perque quan era petit a l’ escola no podíem escriure en català i llavors escrivia tal com parlava. Vaig aprendre a escriure el català a la facultat.

Cristina. – T’ha agradat el conte “Tocata i fuga del senyor Violoncel”?
– Sí perque la història és divertida, de vegades trista amb una part de broma, i els dibuixos són tendres i amb molts detalls. I té un final bo, que de vegades a la vida real no passa.

Estefani. – T’agrada molt ser escriptor?
– Sí perque faig el que m’ agrada amb voluntat i perseverança, sempre heu de mirar de fer la feina que us agradi.

Victoria. – Et passes tota l’ estona escrivint contes?
– No, també treballo per les revistes i faig programes per la T.V.

Victoria. – Jugues amb els teus amics?
– Sí, jugo a jocs de taula, a cartes, a jocs de rol en els quals has d’ interpretar un paper.

Marc. – Com és que has fet un llibre tan bonic?
– Potser perque el violoncel com que té forma de persona se li pot donar personalitat i va obrir pas per fer una història tendra i divertida.

Dayana. – Com ho fa per inventar el text dels contes?
– Has de viure coses per inventar-te històries. Agafar idees i relacionar-les. Un dia estava mirant una pel.lícula d’un vaixell i em va sorgir la idea per un conte nou. Un vaixell d’uns pirates va anar a parar al nostre segle degut a una forta tempesta, llavors els pirates ho troben tot canviat, vaixells nous, gent a la platja…

Sara. – Estàs casat?
– No estic casat pero m’ho estic pensant.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Entrevista a Mercè Canals

Gemma. – Havies estat mai a l’Espluga?
– No, i m’ha agradat molt venir a coneixer-la.

Gemma. – Quin altre il·lustrador o il·lustradora t’agrada?
– La Pilarin Bayés, la Carme Solé, en Pep Montserrat i també els il.lustradors joves que són amics meus i m’aconsellen.

Adrià. – Quants llibres has l·lustrat?
– Uns quaranta llibres entre llibres de text i contes.

Oscar. – T’has casat?
– Encara no

Eliana. – Quant fa que dibuixes?
– Des de molt petita m’agradava dibuixar, feia dibuixos a les llibretes i a tots els papers que trobava.

Marta. – Quan eras petita, què deies que volies ser de gran?
– Sempre deia que volia ser dibuixant, el que passa és que a casa em deien que no m’hi guanyaria la vida i vaig començar la carrera de veterinària, però la vaig deixar perque el que de veritat m’ agradava era dibuixar.

Marta. – Tens alguna altra afició a part de dibuixar?
– La música, sobretot la música antiga, m’agradaria tocar algun instrument, el llaüt és un dels que m’agrada més.

David. – T’agraden els nens?
– M’agraden els nens i saber el que pensen.

Cristina. – Mires llibres o fotografies abans de fer els dibuixos?
– Sí, em documento en llibres, catàlegs de tota mena…

Jordi. – Què acostumes a dibuixar més?
– De tot, peró el que més dibuixo són persones.

José. – T’agraden els violoncels?
– Sí, molt perque fan una música tendra i suau.

Anna. – Es mira bé el text quan dibuixa?
– Sí, és important llegir el text per fer les il·lustracions d’un conte i ser fidel a l’escriptor.

Ramon. – Què sents quan dibuixes?
– Sento que els meus dibuixos els veuran moltes persones i és molta responsabilitat.

Ramon. – Què t’agrada més il·lustrar: llibres de text o contes?
– M’agrada més il·lustrar contes, et sents més lliure.

Cristina. – És dura la vida d’il·lustradora?
– Sí, però tens compensacions que a vegades no tens en una altra feina.

Cristina. – Has d’estar tranquil·la per dibuixar?
– Sí, jo em poso música per dibuixar i em relaxa.

Estefani. – Quan eras petita, quines assignatures t’agradaven més?
– El llenguatge, les ciencies naturals i sobretot el dibuix.

Victoria. – Has guanyat algun premi dibuixant?
– De petita sí, de gran és difícil perque hi ha molt bons il·lustradors.

Marc. – Com es fa per saber tant de dibuixar?
– Treballant molt, començant a fer dibuixos des de petita, ara que quan els pintava els espatllava. Sempre m’ha agradat més dibuixar que pintar.

Dayana. – Et diverteixes molt fent dibuixos?
– M’ho passo bé, menys quan em donen pressa per acabar-los, de vegades m’ agafa rampa a la ma i mal d’esquena.

Sara. – Quantes hores estàs dibuixant?
– M’hi passo moltes estones, no tens un horari fix, és variable pero constant.

Després de l’entrevista tingué lloc l’estona de les dedicatòries, van dedicar, dibuixar i signar a cadascun dels llibres dels nens i nenes. Ens van regalar tres llibres fets per ells i la Mercè ens va fer uns posters per l’ escola.

Al’ hora del pati, en Joan de Déu va jugar a futbol amb els nens i nenes. Es quedaren a dinar a l’escola i a la tarda aprofitaren per fer turisme. Els acompanyàrem a la Cova, a les esglésies, al Museu i a la Biblioteca i marxaren amb un bon record del nostre poble, de la nostra Escola i els seus alumnes.

Fins una altra, Joan de Déu i Mercè