Criatures fantàstiques – La Vanguardia
Mitjà: La Vanguardia
Escriu: Fèlix Riera
Data: 15/8/2017
Ref.- El Gran Llibre de les Criatures Fantàstiques de Catalunya
L’ estiu és un bon moment per rellegir o reprendre lectures que ens remeten a aquesta por excitant de la nostra infància. Fa uns mesos es publicava a Catalunya El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya, un dels millors llibres de l’any editorial català, amb text de Joan de Déu Prats i il·lustracions de Maria Padilla. En aquest fantàstic llibre trobarem, a manera de catàleg, la fitxa del Gusarapa o Musaranya que va viure en la ment de la gent del Priorat, els espectres dels Marfantos del delta de l’Ebre o l’home d’escorça de la Garrotxa, entre d’altres. Tots ells són criatures de llegenda, inventades per advertir els perills interiors als quals estem exposats des que naixem. Si als seus fills els va agradar Harry Potter, no seria d’estranyar que quedin captivats pels textos de Joan de Déu, que resolen amb la certesa que tota criatura fantàstica és la nostra ombra. En ells veiem la cobdícia, la màscara, la venjança o la fúria. Les il·lustracions de Maria Padilla accentuen el caràcter poètic que s’amaga en tota criatura que habita en els somnis per ser descoberta per un nen.
Vull compartir amb vostès que de petit només tenia por del malèvol home del sac. Tots els estius a la Roca, on estiuejava amb els meus pares i els meus avis, se m’apareixia la seva imatge en forma d’ombra que, a mesura que queia la tarda, es feia més i més nítida, accentuada amb els sorolls del bosc. Quan tocaven les vuit, quan el sol semblava que ja mai es pondria, la tènue foscor avançava com una fina capa negra que ho envoltava tot. Era llavors quan el meu cor s’agitava i els meus passos distrets adquirien la força de les gambades dels gegants per arribar a casa com més aviat millor. Va ser el meu avi el que em va donar a conèixer aquesta severa i perillosa criatura perquè la meva curiositat de nen no em conduís a un possible perill. Havia d’arribar a casa abans de les nou o l’home del sac podria atrapar-me i ficar-me dins el seu sac profund com un pou sense fons. Encara avui, quan passejo despreocupat per un camí, sento les passes de l’home del sac i fins i tot imagino el seu rostre; aquest rostre que mai vaig aconseguir veure de nen, de tant córrer.
Feu-me cas: llegiu-lo, viureu de nou la trobada amb criatures fantàstiques i no us en penedireu; o si us en penediu, per la por retrobada, celebrareu que us torni a trobar la vostra infància.