El reportatge: de boca en boca

Mitjà: Web Ajuntament de Barcelona
Escriu: Meritxell Doncel
Data: 13 abril 2007
Ref.- Llegendes de Barcelona

No totes les ciutats poden presumir d’haver estat fundades per un semidéu. Barcelona va ser fundada per Hèrcules, que la va visitar quan només era una plana, se’n va enamorar i va formar-hi una ciutat anomenada Barca-nona en honor al nom d’una de les seves naus, segons diu la llegenda.

De fet, a la ciutat encara conservem diversos racons en memòria d’Hèrcules, com ara el carrer del barri Gòtic que du el seu nom, la font del Pla de la Boqueria i l’estàtua de la confluència del passeig de Sant Joan i el carrer Còrcega.

Aquestes i d’altres curiositats i llegendes sobre la nostra ciutat i la comarca ens les detalla Joan de Déu Prats en un llibre, “Llegendes de Barcelona” (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), que recull des de les històries dels antics grecs fins a les llegendes urbanes més actuals. Algunes estan prou documentades i d’altres han arribat fins els nostres dies de boca en boca.

El nom de Tibidabo i els penjats a la forca

Sabeu, per exemple, d’on ve el nom de Tibidabo? L’evangeli de Sant Mateu explica que el dimoni va temptar Jesús en una muntanya i li digué: “Tot això et daré si et prostres i m’adores”. Però, és clar, li va dir en llatí: “Haec omnia tibi dabo se cadens adoraveris me”.

I coneixeu l’origen de la cantarella popular dels setze jutges? Diu la tradició oral que en època de les forques i els botxins, després de complida la sentència a mort els jutges celebraven un àpat i es menjaven el fetge dels que havien mort penjats a la forca. “Setze jutges mengen fetge d’un penjat”, diu certament la dita.

Els martiris de Santa Eulàlia

Heu sentit a parlar dels martiris que va patir la patrona de la nostra ciutat, Santa Eulàlia? Només tenia tenia tretze anys i va rebre assots, li van estripar la carn amb garfis, li van ficar els peus i els pits dintre un braser, li van fregar les nafres amb pedra tosca, la van ruixar amb oli bullent i plom fos, la van tirar en una bassa de calç viva i la van fer rodar per la baixada de Santa Eulàlia nua dins una bóta plena de bocins de vidre i claus de punxes eriçades.

Per això al cim de la pujada del carrer hi ha una petita capella amb una imatge de la santa amb una bóta al costat. I els martiris van continuar fins que van decidir matar-la, clavant-la en una creu en forma d’aspa.

El malefici del Liceu

Avui en dia encara circulen a viva veu llegendes urbanes i creences misterioses sobre fets que van succeir a la ciutat en el passat. Hi ha molts que pensen, per exemple, que el Liceu és un edifici maleït que ha patit catàstrofes de tota mena perquè es va edificar sobre les runes d’un convent.

Es deia que els balls i les representacions que s’hi feien havien ofès els esperits dels frares enterrats a l’antic convent sota el teatre i que aquests, tard o d’hora, castigarien el Liceu amb un diluvi de foc i un diluvi d’aigua.

El diluvi d’aigua es va produir el 1862, amb la famosa crescuda de la Rambla, i el de foc havia caigut anys abans, quan el Liceu es va incendiar per primer cop sense saber-se’n les causes. Els rumors de l’època deien que s’havia trobat entre les cendres una inscripció: “Sóc el mussol i vaig tot sol. Si el torneu a aixecar jo el tornaré a cremar”.

La vampira

Coneixeu el cas de la vampira del carrer Ponent? Va ser un cas real que va omplir la premsa de titulars quan la policia l’any 1912 va descobrir al pis d’una tal Enriqueta Martí cossos de nens morts i un sac ple d’ossos d’infants. Es veu que l’assassina en qüestió emprava la sang dels petits per fer-ne remeis i pocions màgiques.

La noia del revolt

Molts hem sentit a parlar d’una noia que s’apareix misteriosament en un revolt de la carretera de l’Arrabassada. Es diu que un noi la va veure una nit que conduïa borratxo i que va salvar la vida gràcies a aquella noia vestida amb atuents estranys va aturar-lo just abans que un camió es creués al seu camí.

La noia, diu la llegenda, era la mateixa que molts anys abans, el 1907, havia mort en un accident de cotxe en un revolt d’aquella carretera quan tornava d’una gran festa a l’antic Casino de l’Arrabassada.