El secret del Claustre de Sant Francesc a l’Alguer

Media: El Temps de les Arts
Escriu: Joan de Déu Prats

“Paradís” és una paraula d’origen persa que significa jardí clos enmig d’una terra àrida. Entre els cristians, aquest mot fa referència al Jardí de Felicitat en el qual Déu va col·locar la primera dona i el primer home. Amb anhel d’aquest ideal, els claustres de convents i monestirs emulaven el paradís i els adornaven amb brolladors i vegetació exuberant per evocar-lo.

Quan un pelegrí, després de llargues jornades, arribava a una abadia, es trobava amb les magnificències de la creació; les esglésies solien estar guarnides de prodigis. El primer i més primordial Déu. Però també s’exhibien estendards, relíquies, figures de sants, ornaments sagrats; frec a frec amb branques de corall, meteorits, ous d’estruç, queixals de serp, ullals d’elefant, vèrtebres de balena, dracs dissecats -cocodrils que representaven el mal. Una vegada contemplat aquell mostrari terrenal, el pelegrí, persignat i confessat, penetrava al claustre, una mena de verger o edèn de repòs que convidava a romandre estàtic, silent i en pau, amarat de la joia de Déu, característiques fonamentals del Cel.

El convent de Sant Francesc de l’Alguer no podia ser una excepció a la magnificència de la creació. L’Alguer medieval era una cruïlla del Mediterrani, que arribà a tenir una important flota i indústria corallera. De fet, la costa algueresa s’anomena la Riviera del Corallo. La ciutat disposa d’un Museu del Corall, de manera que joies coral·lines, com d’altres surgències de les profunditats marines i més meravelles de la natura, portades per mercaders i navegants, estarien representades a les seves esglésies.

El recinte de Sant Francesc es troba al cor del centre històric, i és un dels monuments més significatius i suggeridors de l’arquitectura gòtica catalana de Sardenya. De la primera construcció només resta, actualment, la façana, el presbiteri i les capelles, a causa de l’ensorrament que va patir la nau central al 1593. Els experts han datat el bastiment del temple i les dependències religioses entre el 1480 i el 1598.

Des de la sagristia de l’església s’accedeix al claustre, que és la part més antiga. Un espai de planta rectangular amb arcs de mig punt sobre pilars cilíndrics i octogonals culminats per capitells lleugerament decorats. Un petit paradís, de proporcions contingudes i geometria perfecta, al bell mig de la ciutat.

El claustre consta de dues plantes. La columnata del pis superior es va construir al segle XVII. L’espai obert està dominat per l’àgil estructura del campanar hexagonal, també d’estil gòtic català.

Diferents detalls recorden l’època dels catalans al recinte de Sant Francesc. Al costat de l’altar major es pot distingir una llosa on hi ha gravat l’escut de Barcelona amb la inscripció: sepultura de la magnífica nació catalana. Es tracta de la coberta d’una les diferents tombes dels funcionaris catalans que actuaven a la ciutat a partir del segle XIV. També es pot veure una escultura gòtica de pedra amb les quatre barres, que es troba a l’esquerra, a l’entrar al temple.

El claustre va ser construït amb la intenció d’afavorir la pregària i la reflexió dels franciscans al llarg dels segles. La presència dels monjos a l’Alguer es remunta al 1330.

A hores d’ara, el pati porticat del convent s’ha convertit en el centre cultural més important de la ciutat. Des de finals de primavera fins a principis de tardor, s’hi celebren conferències, debats, concerts de música clàssica, exposicions d’art.

Els paradisos, però, de vegades es converteixen en inferns.

L’Alguer del segle XVI era un important port marítim, sovint, refugi d’aventurers, passavolants, quincallaires de mar i galifardeus de diferent pelatge. I sembla ser que sota l’ala protectora del convent s’amagaven autèntics mercenaris, usurers, criminals, barjaules. El bisbe de la ciutat, Pere Frago va haver d’ordenar la instrucció d’un procediment judicial el 1571 contra els monjos franciscans. I la Santa Inquisició va haver de posar ordre a la degradació moral.

Amb les aigües calmades un altre cop, el claustre i tot el recinte tornà a la contemplació de Déu. Una data important va ser el 27 d’abril de 1980, quan monsenyor Giovanni Pes, bisbe de l’Alger, va autoritzar la primera missa en alguerès a l’església de Sant Francesc. Actualment, és possible escoltar missa en català els diumenges a les vuit del vespre.

El claustre, sobri i elegant, continua magnetitzant i atraient les ànimes sensibles. Ara és paradís de cultura. Però si s’hi passeja amb tranquil·litat d’esperit i consciència esbatanada, encara s’hi pot sentir el silenci de la pedra medieval. Tot reverbera eco de quietud. Si es penetra amb la predisposició adequada, es pot capir la certitud que el silenci no és absència de soroll, sinó absència d’ego. I, aleshores, despullat de pensaments, un es pot desprendre d’un mateix, com va fer Sant Francesc. I pot descobrir qui és veritablement. En aquest punt, només resta cantar a les places, predicar als ocells, apaivagar els llops o compondre himnes al germà sol i la germana aigua. La comunió amb el Tot, el veritable missatge de l’home d’Assís, és un alè secret que encara es respira, si es vol, al bonic i encantador claustre del temps dels catalans a l’Alguer.