Media: El Temps de les Arts Escriu: Joan de Déu Prats La festivitat més destacable del Japó no és el Dia de la Democràcia, o de la Independència, o de la Constitució. La festa més destacable és la dels Cirerers en Flor. Durant la jornada, els japonesos
Media: El Temps de les Arts Escriu: Joan de Déu Prats L’Escola Industrial de Barcelona és un bé de Déu modernista amb espais captivadors fets pels mags de l’enginyeria i l’arquitectura Joan Rubió i Rafael Guastavino. Tanmateix, els seus interiors continuen sent ben poc coneguts. El
Media: El Temps de les Arts Escriu: Joan de Déu Prats Sant Jordi és una festa d’amor als llibres. I, per tant, d’amor a les paraules; que fora del registre imprès són pronunciades amb maneres, accents, entonacions, modismes diferents. La gran bellesa de les llengües: la catedral
Media: El Temps de les Arts Escriu: Joan de Déu Prats Qualsevol budista, hinduista, jueu o musulmà que entri en una església catòlica queda immediatament esparverat en contemplar en el lloc central del temple un déu executat. Per contra, per als cristians, veure Jesús crucificat és el
Media: El Temps de les Arts Escriu: Joan de Déu Prats L’any 1927, Nicolai Woevodski, excoronel de l’exèrcit imperial del tsar i aficionat a l’arquitectura, i la seva esposa, Dorothy Webster, aristòcrata anglesa, fervent jardinera i excel·lent decoradora, van navegar buscant l’indret més bonic del món per
Media: El Temps de les Arts Escriu: Joan de Déu Prats El Mal és una absència. Una carència. Com ho és la foscor respecte a la llum. El Mal és el que resta fora de l’amor. O com diu l’adagi “Nostre Senyor va fer el bes, i
Media: El Temps de les Arts Escriu: Joan de Déu Prats Marcel Proust afirmava que el veritable viatge de descoberta no consisteix a cercar nous paisatges, sinó a tenir nous ulls. De vegades, els nous ulls també serveixen per imaginar coses que no existeixen. Com és el
Media: El Temps de les Arts Escriu: Joan de Déu Prats La identitat personal és una pàtria agredolça. Sovint insuportable, encara que només hi renuncien els suïcides. Una identitat rebutjada i estimada alhora, defensada amb dents i ungles quan se sent amenaçada. La suma de les identitats