El gran llibre dels exploradors catalans

Media: Núvol – Ara.cat
Escriu: Marcos Robles
Ref.- El gran llibre dels exploradors catalans

Comanegra publica un recull d’històries d’exploradors d’origen català il·lustrat per Maria Padilla i escrit per Joan de Déu Prats

L’actitud de l’exploració va més enllà de visitar una històrica ciutat europea, organitzar un safari a algun país de l’Àfrica central o allotjar-se a un complex turístic d’alguna illa dels antípodes. L’esperit de l’explorador requereix una conducta curiosa, indagar en costums i formes de vida completament diferents, descobrir la geografia de mons ignots o intercanviar trets culturals amb els seus habitants. De fet, per explorar no és necessari viatjar, n’hi ha prou amb mirar on ningú sol fer-ho amb aquell desig de descobrir alguna cosa nova. Durant segles, el món va estar dividit en cinc continents pràcticament aïllats per les barreres geogràfiques. Només la curiositat, la pulsió exploradora dels aventurers intrèpids, va fer que alguns pioners s’atrevissin a superar aquests esculls per endinsar-se en nous mons i descobrir paratges insòlits i cultures desconegudes. Molts d’aquests viatges van tenir el seu punt de partida en terres catalanes i, malgrat no gaudir de gaire reconeixement, són històries captivadores que mereixen l’atenció de la historiografia del nostre país.

Amb la voluntat d’omplir aquest buit, l’editorial Comanegra publica El gran llibre dels exploradors catalans, una tria d’històries de viatgers d’origen català il·lustrat per Maria Padilla (Barcelona, 1984) i escrit per Joan de Déu Prats (Barcelona, 1962). Aquest és el tercer llibre d’una sèrie dels mateixos autors que es completa amb El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya (2017) i El gran llibre dels indrets fantàstics de Catalunya (2018). La nova edició té un caire més històric que les versions anteriors, però manté l’esperit divulgatiu i l’ús de la narrativa llegendària. La idea sorgeix a partir de la gran quantitat de troballes d’històries de rodamons catalans que els autors van anar descobrint a mesura que documentaven els llibres anteriors.

Hi trobareu la història d’un ambaixador a la cort del Gran Kan de Pèrsia; un missioner osonenc que viatja per l’Àsia meridional i desvela l’Himàlaia al segle XVI; un conqueridor de Piera fundador de la gran ciutat de Barcelona d’Índies; un explorador de la Noguera que descobreix la Badia de San Francisco i que dóna nom a carrers, hotels, clubs i marques comercials; un erudit barceloní convertit a l’islam que viatja a la Meca a inicis del segle XIX; un mariner intrèpid, fill d’un militar menorquí, que va lluitar a la Guerra civil americana i que posa nom a una estació de metro de Nova York o a una nau d’Star Trek; un expedicionari de Malgrat de Mar reconegut a Veneçuela, que va descobrir a inicis del segle XX la geografia de la Guaiana i que és membre honorari de National Geographic, del Museu Nacional d’Història de Nova York i de la Smithsonian Institution de Washington. Investigant els llibres d’història, es poden rastrejar les petjades de viatgers catalans arreu dels cinc continents. Són personatges intrèpids, aventurers, amb històries plenes d’anècdotes curioses, i que sovint compten amb més reconeixement als territoris on van viatjar que al seu propi país d’origen.

El gran llibre dels exploradors catalans neix amb el propòsit de recollir la vida d’uns personatges que fins ara amb prou feines tenien una petita entrada a l’enciclopèdia. L’esperit divulgatiu d’aquest projecte es percep en una narrativa que és a la vegada seriosa i engrescadora, i que desperta ràpidament l’interès del lector. S’aprecia que darrere d’aquests relats d’aventures hi ha una gran feina de documentació i un laboriós procés per sintetitzar una gran quantitat d’informació i transformar-la en un text de lectura amena, sense perdre ni un bri d’interès històric.

Des del pròleg, Joan de Déu Prats ens alerta de la petjada eurocentrista de l’home blanc als territoris que ha anat conquerint. La intenció de l’autor és exposar de forma escrupolosa els fets, evitant l’exaltació o la denigració, simplement explicant les seves peripècies amb tots els seus clarobscurs. Hi ha espai per alguns personatges més reconeguts, com Narcís Monturiol, l’inventor del primer submarí tripulat; però també per individus de moral indecent, com el pirata i negrer Joan Maristany; per aventurers intrèpids com Enric Blanco, que va creuar l’Atlàntic amb la seva dona i la seva filla en un petit balandre; o per a una única dona, l’escriptora Aurora Bertrana, que va documentar les seves novel·les durant els seus viatges pels mars del Sud a principis del segle XX. També hi ha lloc per a un darrer explorador viu, l’alpinista Josep Antoni Pujante, que completà el projecte Set Illes-Set cims.

Capítol a part mereixen les delicioses il·lustracions de Maria Padilla, que no es limita a enriquir les narracions, sinó que aconsegueix que cooperin amb el text en la construcció del relat a la imaginació del lector. La il·lustradora catalana utilitza una tècnica on els dibuixos se superposen en diferents capes. La il·lustració d’aquesta edició ha precisat d’una formidable tasca de documentació per trobar referències sobre els protagonistes i els paisatges que conformen cada història. El resultat de la combinació entre les il·lustracions de Maria Padilla i els textos de Joan de Déu Prats és una edició molt atractiva que sedueix a primera vista. Ambdós formen una parella artística que funciona a la perfecció i que esperem que encara disposin de material i ganes per seguir cercant històries per explicar.

En un moment en què el viatge s’ha convertit en un símbol d’estatus social i en què molts viatgers només s’interessen a deixar una mostra de la seva visita a les xarxes socials, aquest llibre reivindica un esperit viatger alternatiu. El viatge ha de servir per saciar la curiositat, despertar l’esperit aventurer, intercanviar formes de vida i interpretar el món que ens envolta. En aquest llibre trobarem divulgació històrica, però també descobrirem aquest afany explorador que avui roman adormit i que potser recuperarem després d’haver-nos vistos obligats a quedar-nos a casa durant tants mesos.