El poeta del vent – Faristol

Mitjà: Faristol Nº52
Escriu: Josep Maria Aloy
Data: juny 2005
Ref.- El poeta del vent

En Quim viu a la ciutat del vent i un dia el vent li fa arribar un full de paper on hi ha un poema escrit a ma… Aquesta bonica idea -la d’escampar paesia pels camins del vent- porta a un final dolç i bondadós. Crec que excessivament bondadós. Pero la ingenuïat no és dolenta quan el conte pretén transmetre una idea de solidaritat, i sobretot si parla de poesia i de poetes. Per tant, es tracta d’un conte rodó, un pèl forçat en el desenllaç, que entra bé i que pot provocar preguntes en un lector curiós i amb ganes de saber.

Molt expressives les il·lustracions de Lluís Filella, que no sols acompanyen el text sinó que el completen tot afegint-hi nous elements que l’enriqueixen i provoquen un somriure net al lector, com quan en Quim es troba que el vent li ha portat uns calçotets monumentals i ens els mostra en tota l’extensió i amplitud.