L’ofici de fabricar històries – Entrevista

Mitjà: Tretze vents Nº 847
Escriu: Desirée Herrera
Data: abril 2007
Ref.- Llegendes de Barcelona | El Cel de les Paperines

Aquest mes és Sant Jordi, és la festa del llibre i de la rosa i del llibre. És el dia de la lectura i de l’amor . I és per això que avui us presentem dues persones que tenen molt a veure amb aquesta festa. Són dos escriptors, dos autors enamorats del seu treball que s’han dedicat a omplir la imaginació de molts nens amb les seves històries.

La Lola Casas es presenta com una mestra que fa poemes, i és que sempre li han agradat els infants i des de ben joveneta treballa com a mestra. D’aquesta manera, amb passió per la seva feina, s’ha convertit en una de les millors autores de poesia infantil.

En Joan de Déu Prats sempre ha tingut l’ofici d’inventar històries, ha fet guions, articles i, gràcies al seu sentit de d’humor i la seva curiositat, ha publicat més de setanta llibres.

Avui, la Lola i en Joan de Déu ens explicaran com és que es van convertir en creadors de contes i poesies i com és la seva feina.

Per què us heu dedicat a escriure?

Lola: Va ser per casualitat. Jo sempre, des de fa molts anys, havia escrit poesia per als nens de la meva escola.Un bon dia vaig ensenyar els meus poemes a un editor, i em va dir: Estan molt bé! No has pensat mai a publicar-los?
I, mira… aviat hauré escrit vint-i-cinc llibres!

Joan de Déu: Perquè per a mi escriure és jugar amb les paraules, tot combinant-les. Jugar serveix per a aprendre tot passant-ho bé. Jo tinc moltes ganes d’aprendre coses i utilitzo el joc de l’escriptura, perquè en tinc facilitat, per anar descobrint els fascinants secrets de la vida.

Per què escriviu per a nens?

Lola: Perquè m’agrada. Perquè fa més de trenta anys que treballo de mestra i conec els gustos dels infants i perquè m’ho passo molt bé mostrant a tots els meus alumnes com “creix un llibre”. Em sembla que ells també estan contents amb aquesta experiència.

Joan de Déu: He sentit la necessitat d’escriure, de comunicar-me amb el nen que tinc a dins. És a ell a qui explico els meus contes. I et diré un secret: si al meu nen li agraden les històries que li explico, estic segur que també agradaran als altres nens. Ara, com que jo també vaig creixent, també tinc la necessitat de comunicar-me amb el meu adolescent. I també amb l’adult. Però el meu camí com a escriptor ha consistit a començar a fer contes per al meu nen.

És diferent escriure per a nens o per a grans?

Lola: Sí, però així i tot és difícil establir la barrera entre literatura per a joves i per a adults. Hi ha nens que són molt capaços de llegir literatura per a més grans i també hi ha molts adults que són uns grans lectors de novel•les per a públic juvenil. M’agradaria dir que els nens es mostren molt més directes i clars a l’hora d’emetre les seves crítiques (ja siguin positives o negatives).

Joan de Déu: Els temes importants de la vida s’han d’explicar tant als nens com als adults. La diferència és que quan expliques una història, un conte, a un nen, ho has de fer amb paraules i conceptes més senzills. Això és complicat, però acabes agafant una gran facilitat per a entendre les coses de la vida d’una manera més senzilla i planera, sense que perdin la seva essència.

Quan vau començar a escriure? De petits, mai vau pensar que us dedicaríeu a escriure?

Lola: De petita ja escrivia, però mai no vaig pensar que arribaria a publicar cap llibre. De fet el meu primer llibre de poemes va aparèixer l’any 2001, quan tenia a la vora de cinquanta anys.

Joan de Déu: Vaig començar a escriure perquè el meu pare em va proposar de fer unes redaccions a casa. A mesura que ho intentava, vaig descobrir que m’agrada jugar amb les paraules i utilitzar l’eina de la imaginació per inventar-me les meves pròpies pel•lícules.

Creieu que hi ha temes només per a nens, o tot els pot interessar?

Lola: Els interessen tots els temes! La qüestió és explicar-los adequadament i fer que els arribin amb el llenguatge adequat. Els nens són molt intel•ligents i entenen moltes més coses de les que ens pensem!

Joan de Déu: Tot a la vida és interessant si se sap explicar d’una manera entretinguda i suggerent. Des de les matemàtiques fins a una aventura al fons del mar. Quan les coses s’entenen, hi descobrim amagades moltes coses interessants. L’important és entendre-les. Si no, es fan avorrides.

Per què creieu que és important llegir?

Lola: Jo dic a tots els nens que han passat per les meves classes que llegir i triar les teves lectures et fa lliure i, fins i tot, et pot fer una mica més feliç.

Joan de Déu: Llegir no és l’important. El que és importantíssim és que tots els nens i nenes tingui l’oportunitat de saber si els agrada o no. I, per descobrir-ho, s’han de llegir bones històries.No podem viure-ho tot, però a través dels llibres podem descobrir moltes coses, ampliar el nostre horitzó.

Què és la inspiració? D’on traieu les idees per a escriure?

Lola: La inspiració és una bruixa de cabells de boira. La seva cabellera es despentina i es fa fonedissa en un instant. Cal tenir una pinta màgica per recollir algun dels seus cabells! D’on trec la inspiració? Del que veig cada dia, dels fets petits i quotidians, del que m’expliquen els nens i nenes…

Joan de Déu: La inspiració és intuïció. Quan travessem un carrer, no ens cal fer una operació aritmètica per saber si el cotxe que ve ens enxamparà o podem creuar amb tranquil•litat. La intuïció és més ràpida que la deducció. El nostre cap sempre està rutllant, és com una centrifugadora. L’escriptor caça les bones idees i les relaciona.

Parleu-me de l’últim projecte vostre

Lola: Aquest mes surt un llibre-disc sobre temes de por titulat Música i poemes per a petits monstres, que publicarà l’Abadia de Montserrat.Hi he treballat conjuntament amb en Pere Borrell, un músic jove que és un geni. Les cançons són realment molt divertides i les il•lustracions del llibre, de la Mercè Canals, estan plenes d’humor.

Joan de Déu: Després d’escriure tants i tants contes per a nens i nenes, em vaig sentir amb la necessitat d’escriure la meva pròpia infantesa i vaig fer un llibre,El cel de les Paperines, on parlo de com vaig començar a explorar la vida amb els meus ulls de nen. El llibre, d’Edicions el Pirata, sortirà per sant Jordi.

També per Sant Jordi, amb Publicacions de l’Abadia de Montserrat, sortirà un llibre per a tots els públics que em fa molta il•lusió, Llegendes de Barcelona. Realitat i ficció es barregen quan retrocedim en el passat, i conèixer històries belles i extraordinàries ens fa estimar més la nostra ciutat.