Mitjà: El Punt Avui
Escriu: Laura Teixidor
Data: 7 juny 2015
Foto: Quim Puig
Ref.- Girona, terra de mites i llegendes

L’escriptor i periodista barceloní Joan de Déu Prats, conegut per haver publicat més d’un centenar de llibres de literatura infantil i juvenil, traduïts als principals idiomes i pels quals ha rebut diversos premis, presenta ara un recull de 58 històries mítiques i llegendàries que tenen lloc a les comarques gironines.

Amb el títol Girona, terra de mites i llegendes, l’autor no es limita purament a narrar històries fantàstiques, sinó que també en fa una divulgació per tal que la lectura resulti més amena. El to humorístic i poètic que fa servir i el fet de vincular el contingut dels relats amb l’actualitat són alguns dels recursos que utilitza l’escriptor per obtenir una narració més entretinguda. A més, la proposta de “situar les terres gironines com a centre del món” és una de les grans aportacions del llibre, ja que l’escenari de cada relat s’inicia en altres punts del món fins que s’acaba situant en algun indret gironí.

Finalment, el pes de la mitologia grega és un element a tenir en compte ja que és present en la majoria de mites i llegendes. “L’inici de la nostra cultura comença a Empúries i els grecs han exercit una influència absoluta al nostre imaginari popular”, afirma Prats.

“La gent està molt desconnectada de la natura, contràriament dels nostres avantpassats, que la sentien profundament. Convido el lector a redescobrir aquests paratges, a través de les sensacions”, afirma l’autor, que confessa tenir especial predilecció per l’Alta Garrotxa, concretament pel pont de Sadernes, un indret que desprèn moltes energies, o la banda del Comanegra i el Bassegoda, que inspira molt de romanticisme. Aquests paratges, entre d’altres, els considera idonis per passejar-hi, estar-hi atents i sentir.

A mesura que els relats han anat prenent forma, Prats s’ha topat amb històries desconegudes que li han cridat especialment l’atenció i que li agradaria compartir. Una d’aquestes és l’agermanament de Girona amb la ciutat cubana Nueva Gerona, localització que, segons afirma, va ser font inspiradora de L’Illa del tresor, de R. L. Stevenson. L’anècdota ha picat la seva curiositat, si es té en compte que la Costa Brava, amb paratges tan emblemàtics com el cap de Creus o les illes Formigues, sempre ha sigut un indret molt concorregut per pirates.

Una altra història peculiar la protagonitzen els dracs, uns éssers fantàstics representats a la catedral de Girona, que, segons la llegenda, es deuen a les forces tel·lúriques que surten de sota el monument. “Una anècdota que es pot vincular a l’actualitat, ara que Girona ha estat escollida per rodar-hi Joc de Trons”, diu Prats, que insisteix en la idea de lligar el patrimoni llegendari amb el present. Segons l’autor, aquesta és l’única manera perquè aquest llegat no quedi relegat a una simple curiositat. “El món invisible crea el visible i, per descobrir el món amagat, s’ha de contemplar i experimentar”, reflexiona.

A través “d’un exercici literari poètic i alhora planer”, ho defineix l’escriptor, que espera seduir el lector i apropar curiosos a gaudir d’un patrimoni desconegut per a molts.