Article: L’exorcisme dels comunidors

Media: El Temps de les Arts
Escriu: Joan de Déu Prats

El 1903, Guglielmo Marconi va establir als Estats Units una estació de ràdio per transmetre missatges tot salvant la distància immensa de l’oceà Atlàntic. A la inauguració es van poder saludar el president Theodore Roosevelt i el rei Eduard VIII d’Anglaterra, cada un des del seu país. Marconi, va rebre el premi Nobel de Física l’any 1909 i el seu nom va esdevenir mundialment famós quan l’invent de la ràdio va salvar centenars de vides en els naufragis dels transatlàntics Republic (1909) i Titanic (1912). En honor a aquell geni, quan li va arribar l’hora del traspàs, totes les emissores del món van guardar dos minuts de silenci.

Marconi inspirà els seus treballs en el metge i inventor català Francesc Salvà, que havia assentat les bases de telegrafia elèctrica, fonamentada en la utilització de l’electricitat dinàmica, proporcionada per una pila voltaica i l’ús de receptors d’origen electroquímic.

“Cal que l’electricitat pugui parlar”, deia premonitòriament Salvà.

Segons explicava el periodista Emili Casademont, degà de la ràdio en català a Girona, quan Marconi efectuava les seves investigacions per la Mediterrània a bord del vaixell Elettra, equipat amb els més moderns aparells de l’època, figurava als seus mapes, marcat amb una creu, l’estany de Banyoles, com a lloc d’exploració i estudi.

Quins fenòmens hi podia buscar el físic? El cert és que no sols Marconi semblava tenir interès en Banyoles. Josep Coma i Solà, director de l’Observatori Fabra i descobridor de l’atmosfera de Tità, apuntava en un article del 3 d’agost de 1910 a La Vanguardia de Barcelona que “en la laguna de la Cendra, de Bañolas, resulta comprobado, según noticias recibidas, que unos tres días después, poco más o menos, de los grandes terremotos mediterráneos de Mesina y Argelia, y de la Martinica, tiene lugar una fuerte eyección de lodo”… Unes asseveracions sorprenents.

Banyoles s’alimenta per un riu subterrani. Durant la seva trajectòria, les aigües soterrades van dissolent estrats de guix i formen galeries, pous i coves. Finalment, l’aigua topa amb materials impermeables i puja amb força cap amunt a través d’escletxes i fissures que nodreixen fonts i estanyols. A la primavera, l’aigua surt amb tanta força, barrejada amb l’aire acumulat sota terra, que el fenomen es coneix com a bullidors. Sovint l’aigua surt disparada quatre o cinc metres cap amunt tot fent un soroll greu o agut que se sent de lluny. Aquesta manifestació es pot observar al Clot d’Espolla o al llogarret d’Usall, a tocar de Banyoles. La gent, en veure la singularitat, es persignava i deia que ja havien arribat les bruixes a Usall. Els veïns, esporuguits, anaven a l’església i el senyor rector es revestia amb l’estola i el sobrepellís i, agafant el salpasser, sortia fins als marges del camp i beneïa el terme.

Amb tantes anfractuositats subterrànies i fenòmens extraordinaris que guarda el llac no sorprèn que encara no s’hagi trobat el cau del drac de Banyoles.

A tocar de l’estany, potser com a protecció dels misteris de les aigües, s’aixequen diferents comunidors. Els comunidors o conjuradors són unes torretes porxades obertes als quatre punts cardinals, aixecades al costat o al capdamunt de les esglésies. Sovint damunt de l’extrem oriental de la nau o bé en un dels costats de la façana. La seva funció és protegir de tempestes, pedregades, plagues i foragitar els mals esperits tot recitant oracions, salms o fórmules exorcitzadores. Uns rituals amb un fort caire ancestral i màgic. A prop de l’estany, es troba el comunidor de l’església de Porqueres i no pas lluny, com si volguessin protegir els fidels de les turbulències aquàtiques, s’enlairen els conjuradors de Sords, a Cornellà del Terri, i el d’Esponellà.

La catedral de Barcelona, al seu torn, també ofereix aquest servei cada 3 de maig, durant la festa del temple. Homes de religió beneeixen solemnement el terme municipal de la ciutat des dels terrats de la seu, cap als quatre punts cardinals. Un rentat espiritual que no pot oferir BCNeta. L’acte és obert a tothom qui hi vulgui participar.

Banyoles, ho sabia Marconi, és un paratge d’energies tel·lúriques de primer ordre. A menys de vint quilòmetres en línia recta de l’estany, es troba la població de Vilablareix, a tocar de Girona. Des d’allí, emet Ràdio Vilablareix, l’emissora local més escoltada del país, amb més de 25.000 seguidors per Twitter. Ràdio Vilablareix és l’única emissora local dels Països Catalans que emet només música en català. De l’Alguer, de Menorca, de Mallorca, d’Eivissa, del País Valencià, de la Catalunya del Nord. Didac Romagós i Pagès, el seu coordinador, diu que “gran part dels grups de música catalana, actors, actrius, artistes, escriptors, polítics i esportistes reconeguts del nostre país que han passat pels estudis ens comenten que han conegut Vilablareix a partir de la ràdio”. Romagós, propiciador en gran part d’aquesta embranzida, esmenta també que la cultura “salva l’ànima” i que “som i serem la ràdio cultural dels Països Catalans”.

No sabem què cercaven exactament Marconi i Josep Coma a Banyoles. Però qui sap si la corpulenta energia que emana l’indret fa d’altaveu de les suggeridores emissions de Ràdio Vilablareix. La seva antena sembla un nou comunidor d’alt voltatge. No exorcitza pas tempestes ni calamarsades, sinó que atreu la millor música i cultura catalana.