Media: El Temps de les Arts Escriu: Joan de Déu Prats La bellesa, per als grecs, estava relacionada amb l’ideal de la proporció i l’harmonia, espiritual i física, cosa que portava a la perfecció. Seguint aquest ideal, el rei de Xipre, Pigmalió, que era un escultor molt
Media: El Temps de les Arts Escriu: Joan de Déu Prats A l’extrem de la fi del món dels temps antics, Atles subjectava la volta del Cel sobre les espatlles. Era el càstig que li havia imposat Zeus, vencedor en la batalla més fonamental que mai ha
Media: El Temps de les Arts Escriu: Joan de Déu Prats Templum era l’espai del cel on els sacerdots romans feien els auspicis i pronòstics tot observant el vol dels ocells. Després, el templum va passar a ser l’indret des del qual els sacerdots observaven el cel.
Media: El Temps de les Arts Escriu: Joan de Déu Prats Els ponts, segons les rondalles, eren construïts a l’antigor amb vidre, glaç, cabells, molsa, agulles… I calia parar atenció: si algú en queia, era engolit per l’abisme. El pont que es considerava més meravellós i delicat
Media: El Temps de les Arts Escriu: Joan de Déu Prats Els pescadors d’esponges grecs van trobar submergida l’estàtua d’un jove amb un braç alçat conegut com l’Efeb d’Anticitera.
Media: El Temps de les Arts Escriu: Joan de Déu Prats Cantà Verdaguer a Canigó que quan Barcelona era un prat, Mirmanda ja era ciutat. Barcelona, tanmateix, va anar envigorint-se mentre que
Xavier Graset conversa amb Joan de Déu Prats, escriptor, autor d'"El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya", "El gran llibre dels exploradors catalans" i "El gran llibre dels indrets fantàstics de Catalunya"