Media: El Temps de les Arts Escriu: Joan de Déu Prats Marcel Proust afirmava que el veritable viatge de descoberta no consisteix a cercar nous paisatges, sinó a tenir nous ulls. De vegades, els nous ulls també serveixen per imaginar coses que no existeixen. Com és el
Media: El Temps de les Arts Escriu: Joan de Déu Prats La identitat personal és una pàtria agredolça. Sovint insuportable, encara que només hi renuncien els suïcides. Una identitat rebutjada i estimada alhora, defensada amb dents i ungles quan se sent amenaçada. La suma de les identitats
Media: El Temps de les Arts Escriu: Joan de Déu Prats El Caspolino era una fira diminuta que hi havia en una placeta del barri de Gràcia de Barcelona amb uns cavallets que giraven. Una mica de màgia en el tràfec de la ciutat. L’alegre i divertit
Media: El Temps de les Arts Escriu: Joan de Déu Prats Els druides denominaven senders del drac a les misterioses línies tel·lúriques que solquen la Terra, talment com els meridians del cos humà segons l’acupuntura xinesa. La majoria de llocs sagrats del planeta coincideixen amb punts magnètics
Media: El Temps de les Arts Escriu: Joan de Déu Prats Josep Pla argüia amb ull clínic i irònic que Catalunya no és un país petit, simplement està arrugat. Si el planxéssim, resultaria molt més extens. Sigui com sigui, Catalunya, fins fa poc temps, encara creixia, per
Media: El Temps de les Arts Escriu: Joan de Déu Prats Si hom visita el Museu Egipci del Caire i s’apropa al mausoleu del seu fundador, Auguste Mariette, podrà veure una galeria d’egiptòlegs il·lustres del segle XIX i una relació de noms, la majoria francesos, anglesos i
Media: El Temps de les Arts Escriu: Joan de Déu Prats Quan començava l’any nou a l’antiga Roma, es feien ofrenes a Strenia, una divinitat que propiciava bons auguris. Strenia, amb el temps, va regalar-nos un verb, ‘estrenar’, que té ecos de deessa. Un verb que serveix
Media: El Temps de les Arts Escriu: Joan de Déu Prats En un turó sobre l’Ebre es trobava la corpulenta ciutat de Kum, capital dels ilercavons, senyors del tram final del riu. El 1927 s’hi va fer el descobriment arqueològic més espectacular, l’anomenat Tresor de Tivissa, un