Setze contes divertits i un parell de seriosos – Catalunya Cristiana

Medio: Catalunya Cristiana
Escribe: Cristóbal Sàrrias
Fecha: Setembre 2009 – Nº1563
Ref.- Setze contes divertits i un parell de seriosos

D’humor n’hi ha de moltes classes. L’humor negre, en el qual els temperaments necròfils, que gaudeixen amargant-se la vida, en són els veritables campions; l’humor verd, vulgar, de determinats tarats mentals que són feliços amb els dobles sentits i gaudeixen amb la rebotiga del sexe; l’humor groc, humor relacionat amb la política, en el qual sobresurt la burla o el sarcasme, en el sentit críc i criticaire de l’adversari o de qui governa; l’humor marró, dels que gaudeixen de l’estil «escarabat piloter» i embruten la convivència amb al·lusions a allò que forma part de l’activitat fisiológica elemental…

Hi ha, peró, per sort, els qui són capaços de divertir amb un humor net, sa, suggeridor i amè, que jo m’atreviria a anomenar humor blanc, pel que té d’humà, relaxant i optimista, sense indicis de trampa ni cartró. Entre ells, cal comptar-hi amb Joan de Déu Prats, que en aquest petit volum ens dóna peu a assaborir unes dosis agradables de bon humor.

Amb bon sentit del que és el ridícul, i observant les contradiccions i paradoxes en les quals ens movem els humans, recorre situacions reals en les quals sap trobar el moment clau del que serà el protagonisme dels seus titelles, uns cops voluntàries i d’altres agafades a contrapèl en la seva activitat real o la seva utopia. Sap descobrir el que té d’irònic en moltes persones particulars o en situacions col·lectives, i ho explica com qui no vol la cosa, fent que el somriure acompanyi la lectura. Un humor sa i simpàtic, que demostra una gran capacitat de sensibilitat subtil, i una dosificació hàbil de llenguatge i estil. Domina la tècnica del conte o de l’anècdota, difícil en la presentació successiva de situacions.

Hi ha un fons d’ironia -no pas de burla o sarcasme- davant del món tecnificat o les actituds que són, de vegades, hàbits de determinades classes socials, o que es deixen influir per les modes. Potser és fàcil infravalorar alguns aspectes de la vida actual, tot i que la crítica que se’n desprèn és de sentit comú.

Els divuit contes són una cura d’humilitat per a tothom, perquè, rient rient i amb noblesa, es «posen en solfa» molts aspectes de la vida moderna, amb referències al més quotidià, viscuda inconscientment en dimensions que ni tan sols sospitem. Joan de Déu Prats, que escriu contes deliciosos per a nens, aquí és un cronista irònic i benèvol de la realitat, ja sigui amb antropomorfismes molt suggeridors -en el cas de l’óssa pirinenca- o l’oficina del circ i els seus pallasos. Un relax estiuenc excel·lent…