Un bé de Déu d’escriptura fantàstica
Mitjà: Avui
Escriu: Andreu Sotorra
Data: 13 maig 2004
Ref.-
Lladres de joguines
Pell de caramel
Cediu el pas al conill Albert!
Contes terrorífics de fantasmes
L’home invisible
Els patins del Sebastià
El segrest de la primavera
Els músics de Bremen
El flautista d’Hamelin
L’autor Joan de Déu Prats (des d’ara, en aquest article, JdDP) té una cinquantena de títols publicats, amb tendència al gènere fantàstic. En aquest extens catàleg hi ha dos àlbums il·lustrats, guanyadors del premi Hospital Sant Joan de Déu, amb El segrest de la Primavera i Els patins del Sebastià, ja comentats. I també dues adaptacions teatrals, la d‘El flautista d’Hamelín i la d‘Els músics de Bremen.
Aquestes cinc són algunes de les últimes edicions en el que portem d’any 2004. Cinc títols que donen una mitjana de títol per mes i en els quals JdDP continua mostrant la seva mina fantàstica, amb tocs d’humor i subtils reflexions, adequada, en cada cas, als lectors als quals s’adreça.
L’interès pel medi ambient es reflecteix en el rerefons del relat Cediu el pas al conill Albert!, en què l’autor plantifica una carretera entre les lludrigueres de dos conills amics. Bèsties i reflexió sobre la natura, motos de trial i automobilistes, però també el culte a l’amistat en un conte per als primeríssims lectors.
A Pell de caramel utilitza una vedella que rumia molt, però alerta, no pas en el sentit de mastegar herba, sinó de pensar i qüestionar-se un fet tan senzill com aquest: ¿per què ha de dur esquellot una vaca si no el porta cap altre animal del bosc? La resposta a la pregunta porta a la llibertat. Una mena de mític Joan Salvador Gavina, que s’aparta de l’estol, però en versió vaca, cosa que imprimeix un to grotesc i irònic al breu relat.
A Lladres de joguines, la novel·la sembla una mena de rififí a la italiana amb una banda de lladres que integren un os de peluix, un pallasso i una majorette. El seu objectiu és el botí de joguines, fins que en una de les temptatives, la del robatori d’un vaixell de llauna, els seus petits propietaris els faran la vida impossible per esberlar-los el pla.
A L’home invisible, també la relació social i la inquietud per viure en un món millor protagonitzen la història d’un personatge de mitjana edat que no aconsegueix ni que el saludin. Un fet tan senzill com adoptar una gossa produeix un canvi de vida que fa sortir de la grisor el protagonista fins a enamorar amb tocs de saxofon -un instrument pel qual també té una flaca JdDP, entre algunes de les seves aficions confessades- una veïna de casa seva.
Fantasmes desafortunats
I, finalment, Contes terrorífics de fantasmes és un àlbum il·lustrat amb profusió per Lluïsot, en què els protagonistes, els fantasmes, és clar, trenquen el tòpic de ser elements destinats a fer sempre por. En aquest cas, JdDP s’empesca -una altra vegada amb tocs d’humor- fantasmes més aviat desafortunats, amb mala sort. A un li roben el castell, un altre que és l’ànima en pena d’un cavaller decapitat cau a les mans d’uns trapelles i un altre fins i tot es veu obligat a anar al psiquiatre.
En una anàlisi comparativa d’aquests últims cinc títols de l’autor, queda clar que JdDP té un estil literari no només llegidor, sinó depurat i adequat als requisits de la llengua escrita per ser escoltada i que es fa encomanadissa pel ritme musical amb què n’encadena els elements, una aliada imprescindible per enriquir el gènere fantàstic.