Xerrada amb l’escriptor Joan de Déu Prats

Mitjà: Capicua – Nº 12
Escriu: Júlia Carrasco Martínez, 4B
Data: Març 2007
Ref.- Nàufrag

El dia 22 de febrer de 2007 els alumnes de 4t d’ESO, que hem llegit la novel·la Nàufrag, vam assistir a la Biblioteca de Montornès a la xerrada que va fer l’escriptor Joan de Déu
Prats sobre la seva obra.

En primer lloc, l’autor ens va explicar en què consistia la seva feina. Va dir que la feina d’escriptor consisteix a fer volar la imaginació a través de paraules, per això s’ha de tenir un coneixement intens i un ampli vocabulari. I, aquest s’aconsegueix, sobretot, llegint. Com més llegim millor per al nostre vocabulari. Però, el més important per a un escriptor és saber explicar-se, fent que el lector hi posi una certa imaginació i atenció a la història que s’està explicant. Per tant, les eines bàsiques per a un escriptor, a part del ordinador, foli i bolígraf, són les paraules i la imaginació.

Al llarg de la vida, un mateix va veient les qualitats que té per poder-les aplicar al seu futur professional. Ell, va veure que li agradava escriure perquè el seu pare li feia escriure
redaccions. Un dia va descriure una pel·lícula i es va adonar de la facilitat que hi tenia.

Per altra banda, a l’hora d’estudiar la seva carrera, periodisme, havia de descriure escenes que passaven a la vida real. Si per exemple, havia de descriure un incendi, a ell li agradava més descriure el seu propi incendi. Li agradava descriure la seva imaginació i a partir d’aquí va començar a escriure llibres.

Joan de Déu Prats escriu llibres per a la gent que té ganes de saber, aprendre i descobrir coses. Per això, s’ha de tenir curiositat: A la vida, segons ell diu, s’ha de tenir més
curiositat que por, ja que la por és com una barrera que ens impedeix aprendre coses noves. També escriu per a un nen imaginari a qui explica contes; aquest és un element imaginari que l’ajuda a explicar-se.

Ja es veu, doncs, que Joan de Déu Prats dóna molta importància a la imaginació. De fet, diu que és el més important, ja que gràcies a ella podem resoldre problemes i defensarnos, és alguna cosa fonamental per viure. Tot és posible fent servir la imaginació. Cada moment, cada frase, la vida, tot és una història en la qual hi ha personatges; la
nostra vida és una història de la qual nosaltres som protagonistes, va dir l’escriptor.

Després d’aquesta intervenció per part seva, els alumnes li vam formular una sèrie de qüestions que es mostren a continuació:

Alumnes: En què t’has inspirat per escriure el libre de Nàufrag?

Joan de Déu Prats: Vaig inspirar-me en uns quants aspectes, entre ells una granja d’orquídies, una illa que va visitar un amic meu plena de llangardaixos grans i clima tropical, amb les torres petrolíferes, que sempre m’han cridat l’atenció, i amb un hivernacle, que realment em va impressionar quan vaig entrar-hi. Aquests elements els vaig relacionar entre si i vaig crear la història.

Alumnes: Per què aquest final i no un altre?

Joan de Déu Prats: Per a mi no tenen importància els finals, el que pretenc és que el mateix lector s’imagini el seu final un cop ha acabat el llibre.

Alumnes: D’on vas treure els noms dels personatges?

Joan de Déu Prats: De noms de pobles de la província de Castelló.

Alumnes: Quants llibres has publicat i quants premis t’han donat?

Joan de Déu Prats: Tinc uns 80 llibres i he guanyat 2 premis, un concedit per la revista” Serra d’Or” i un altre per Nàufrag. Porto 20 anys escrivint.

Alumnes: Quin és el llibre que més t’agrada dels que has escrit?

Joan de Déu Prats: Sempre m’agrada l’últim llibre que escric, però un molt especial per a mi és un que es titula Inspector Formiga.

Alumnes: Quina és la sensació que es té en acabar un llibre?

Joan de Déu Prats: Una emoció indescriptible, sobretot quan veus el teu llibre enquadernat amb el teu nom. No és el mateix que un músic, que quan acaba de tocar una peça l’aplaudeixen, a l’escriptor l’aplaudeixen més endavant. Quan l’acaba, està sol a la seva habitació on escriu, ja que cal tenir un ambient solitari per escriure.

Alumnes: Quins tipus de llibres t’agraden?

Joan de Déu Prats: Els llibres d’humor. Penso que les coses, depenent del punt de vista que les vegis, fan gràcia al xocar uns elements contra uns altres.

Per acabar, va signar llibres a la gran majoria d’alumnes.

Nàufrag, de Joan de Déu Prats

Nàufrag és un llibre que hem llegit els de 4t d’ESO, l’autor del qual, Joan de Déu Prats, ens parla del compromís dels éssers humans amb la natura i de la nostra responsabilitat
envers les generacions futures, de l’arrelament, de l’orgull de pertànyer a una terra determinada i de tenir una identitat pròpia.

Són dues històries paral·leles que al final s’acaben ajuntant; l’una passa a l’illa de Sawu, situada ald sud-oest asiàtic, i l’altre a la ciutat de Barcelona.

Sawu ara és un abocador de les deixalles populoses de Hong-Kong i Singapur. Els seus habitants creien que això era per l’erupció d’un volcà, i ara, viuen en un racó marginat de l’illa. Fins que no aparegui una orquídia anomenada anamba dins la boca d’un cocodril, segons diu una llegenda, l’illa no tornarà a estar en pau. Els sungkali, la tribu dels habitants de l’illa, volen recuperar la dignitat per la força, actitud amb la qual no estan gaire d’acord ni Uxò, el cap de la tribu, ni el fetiller Xilxes, qui recorda la llegenda de com recuperar l’illa.

A tot això s’afegeix Eslida, un nàufrag de pell blanca, que no es recorda de qui és ni de com ha anat a parar allà, que trobarà la protecció de Xèrica, una sungkali amb poders fetillers.

Mentrestant, a l’altra banda del món, el vell Martorell i un jove estudiant observen meravellats una flor esplèndida: la Phaleaenopsis lepidaria… coneguda com anamba.

És un llibre entretingut de llegir, recomanat per a aquells a qui agradi el tema de la botànica, les flors, la salvació de la naturalesa de la contaminació i les situacions a les quals cal enfrontar-se amb valentia i coratge per superar.